mont

Allò inesperat, inevitable... I això passa: un petit vent, un plugim dolç, no hi ha soroll estrident, la terra en moviment i nosaltres receptors.  I com ha passat? No ho sabem.  Un dolç son de mitjans de setembre ens esgarrapa el cobertor i ens fa reaccionar. Hem de sortir del nostre confort. Au fènix (o)(fèlix) Què sortirà d'aquí? De moment la bèstia, l'hem d'observar, escoltar, jugar -tot el que calgui per entendre- que fènix o fèlix ha de volar. I la voluntat divina ens vol empènyer. De la foscor a la llum Corbes sinuoses, la manta que es cobria i es desprèn I farem el que calgui amb allò que ens queda I això és el que de moment tenim... Ho pelem de verd-heura? Ho deixem a lo David Bowie? Pintem o no? Cara partida? Camí de llum? Propostes s'accepten.